TSA 2026, un repte creatiu
Des de fa 11 anys, tinc el privilegi de dirigir artísticament el festival Terrassa Street Art. Un esdeveniment cultural plenament normalitzat a la ciutat de Terrassa on, durant més de dos mesos, es desenvolupen per tota la ciutat els tallers interdisciplinaris que acabaran conformant l’espectacle final del festival. Espectacle que enguany s’ha titulat «La Terrassa del meu cor» (La terrassa del meu cor).
Realitzar una gala d’arts escèniques convertida en una successió d’actuacions té la seva complexitat, però gens comparable al repte creatiu d’un espectacle amb una dramatúrgia, un significat i una intenció com portem desenvolupant aquests 11 anys a la ciutat de Terrassa.
Hi ha un motiu conductor que al llarg de les 11 edicions ha perviscut i defineix l’essència del projecte: l’espectacle ha de centrar-se en transmetre els valors del civisme, la tolerància i el respecte cap a totes les manifestacions artístiques i culturals. Al seu torn, l’espectacle no ha de ser una exhibició d’artistes professionals, sinó una plataforma per a viure l’experiència artística oberta a tota la ciutadania. Amb una clara intenció que aquesta experiència sigui un enganxament del qual cada participant no pugui desprendre’s mai més, empenyent-li a voler saber, compartir i viure més experiències enriquidores manifestades artísticament.
Aquesta 11a edició ha estat molt especial, totes ho són. Però una generació de joves artistes que van començar a fer els primers passos amb nosaltres ha treballat intensament i apareix en els crèdits de l’espectacle com a solistes. No podem estar més contents amb això.
Sabem que un gran nombre de participants del TSA (Terrassa Street Art) busquen mantenir una activitat artística després d’aquesta experiència: estudiant ball, música, teatre, pintura i escriptura. I per a nosaltres significa un gran èxit que moltes de les persones que participen en els nostres tallers acabin consumint més cultura, aprofitant les oportunitats que ofereix la ciutat.
L’espectacle d’enguany tractava del desarrelament i l’emigració. De barrejar formes artístiques associades a l’alta cultura amb les més pròpies de la cultura popular. De valorar l’esport com una forma imprescindible de civisme i de benestar personal. De valorar els espais de convivència que es creen a partir de l’art.
Les disciplines artístiques d’aquesta edició han estat el cant, la marching band, el ballet, l’òpera, la música pop, la música house, els balls populars, el teatre, la pintura, l’hoquei, els castellers i el jazz.
Amb totes aquestes premisses i gràcies a Áster Martínez, Alícia Lomo, Núria Zaragoza, Oriol Vallès, Marc Martín, Oyuna Baturova, Carmen Valverde, Dídac Lluent, Marc Asensio, Cristina Salmerón, Laia Camps, el grup «Llum i color del 900», la colla castellera Bergants de la UPC i les més de 400 persones que han realitzat els tallers i les 200 que finalment van participar en l’espectacle final, podem afirmar que «La Terrassa del meu cor» ha estat un espectacle únic i irrepetible. Ple d’emoció i motius per a la reflexió. I una experiència que segur que l’any vinent molts voldran repetir.
Jo ja estic pensant en la pròxima edició. De fet, ja tinc algunes idees que crec que poden funcionar. Però espero amb impaciència realitzar els tallers. Conèixer als artistes i, al costat d’ells, crear l’espectacle del TSA 2027.
Moltes gràcies al públic que va omplir el Audiori Terrassa i a les institucions, entitats i col·laboradors que permeten que cada any aquest petit oasi d’art participatiu continuï viu.
Llarga vida al TSA.
Joan Martínez Colás
Director artístic del TSA
